Textos propis

                                        
                                                                   Les falles

La meua festa preferida indubtablement són les falles. Des de ben xicoteta sóc fallera ,i any darrere d’any el mes de març marca la meua vida, és una de les meues passions.

Crec que les falles són una festa on tots els valencians i més encara els fallers hem de realçar la nostra terra, les nostres tradicions i la nostra cultura perquè els habitants d’altres pobles i altres ciutats coneguen la festa de València.

Però des del meu punt de vista, no es demostra aquesta intenció, ja que per exemple, allò que menys m’agrada és vore que als  cartells que fiquen als ninots dels monuments fallers hi ha moltes faltes d’ortografia perquè ho volen escriure en valencià i la majoria de vegades fan faltes que són imperdonables perquè no posen l’interès que des del meu punt de vista es deuria.  

Per tant, crec que d’aquesta manera es desprestigia la nostra llengua i això és una cosa que hi ha que canviar. 

                                                 El bilingüisme en la nostra Comunitat

Les dues llengües, tant el valencià com el castellà, haurien d'estar reconegudes al 50% perquè la gent decidís què llengua pretén dominar i practicar i alhora respectar l'opinió d'altres persones per evitar conflictes. 

També s'haurien de donar les mateixes oportunitats tant en una llengua com en una altra, per exemple, a l'hora de les opcions per estudiar (col•legi, universitat, institut) que hi hagués les mateixes en cadascuna de les llengües; a l'hora de comunicar-se, que les persones que treballin en llocs públics dominin les dues llengües per evitar conflictes entre ciutadans; també quan es facin cartells publicitaris o indicadors de carretera que haurien d'estar escrits en les dues llengües perquè estiguessin anivellades.

És important tenir en compte que opinar sobre aquest tema és molt delicat, ja que té avantatges i desavantatges, depenent de la ideologia de les persones.

Avantatges:

-Sempre és beneficiós dominar dos o més llengües.

-Et facilita l'aprendre amb més facilitat altres idiomes (francès, italià, alemany).

-És necessari ensenyar als nens les dues llengües des de petits, per tenir facilitat a l'hora d'estudiar.

-Ha d'ensenyar-se en els col•legis, universitats, instituts.

Desavantatges:

-Es pensa que cal respectar la llengua oficial (castellà) i promocionar-la.

-No és necessari imposar solament una llengua en els centres d'educació.

El tema del bilingüisme és molt difícil portar-ho a la pràctica en la Comunitat, ja que la gent que va emigrar a la nostra Comunitat ja fa molt temps provenien d'altres comunitats, la qual cosa significa que no recolzen el bilingüisme i es tanquen en ment per no aprendre-ho ni ensenyar-ho als seus fills.

Un altre problema és el tema polític, que també intervé, però alhora no li solen donar molta importància en alguns casos, en uns altres sí perquè ja entraríem en el tema del nacionalisme.

Com ja s'ha esmentat anteriorment, el bilingüisme és un problema que ens concerneix a tots i que hauríem de recolzar-nos tots per intentar anivellar les dues llengües i no permetre que es perdi la llengua secundària, com en aquest cas el valencià.    

                                                                   Canal 9

El 9 d’octubre de 1989 va emetre per primera vegada Canal 9. Era el Dia de la Comunitat Valenciana. Arrancava la cadena autonòmica i televisió de tots els valencians a les afores de València, que finalment va tancar en novembre de 2013.

Durant els vint-i-quatre anys d’emissió es va realitzar una comunicació de manipulació política, res a veure amb l’objectivitat, veracitat i imparcialitat de les informacions, que tenen la majoria de mitjans de comunicació.

A més podem dir que es va realitzar una televisió del PP, on tots els alts càrrecs ocupaven on lloc a Canal 9, inclòs vetant a periodistes no afines al partit popular, és a dir, una injustícia periodística.

En la actualitat parlar amb la societat valenciana dels mitjans de comunicació i en especial de Canal 9, provoca un enuig i engany, a causa de la política submergida. Tota la població ha sigut conscient de la manipulació informativa que ens transmetien sobre la corrupció del nostre govern autonòmic.

Per altra banda, diferent al tema polític trobem el mal tractament de la nostra llengua, des de el meu punt de vista, una televisió ha de tenir tota la programació en un mateix idioma. En el nostre cas em pareix lamentable que l’únic espai plenament en valencià foren les notícies i exceptuant algunes series o programes, una cosa impensable en altres cadenes autonòmiques.

Considere que en un mitja de comunicació no es deuria tractar els temes polítics, ja que és un espai dedicat a tota la població de manera objectiva i on el registre ha de ser completament el correcte. 

Finalment en la actualitat tenim la mala sort de no poder disposar d'una televisió pública, perquè hem tingut la gran sort de tindre un magnífics polítics.

                                                    

                                                        Un baix nivell de valencià

Un tema del que sempre he volgut parlar és de la falta de preparació davant la llengua valenciana dels futurs mestres. Com a mestres que anem a ser, tots deuríem acabar la nostra formació amb un clar domini tant de la llengua castellana, com de l’anglès i del valencià en el cas de la nostra comunitat. Som ciutadans de la Comunitat Valenciana i per tant hi ha moltes probabilitats de que exercim la nostra professió de mestres a aquesta comunitat, de manera que la llengua valenciana va a ser imprescindible en la tasca d'ensenyar.

Com he pogut veure durant la meua estància a la universitat, hi ha molta gent que no ha rebut la formació suficient per a ser capaç d'expressar-se amb soltura en la llengua valenciana, i per tant pense que en un futur (si no rep més formació) no va a ser capaç d'ensenyar els seus alumnes aquesta llengua.

No vuic dir amb açò que siga culpa de la facultat, ni dels mestres i en cap cas dels alumnes, el problema ha esdevingut per un sistema d' educació que no ha estat a l'altura de les necessitats de la societat i que ara està repercutint en la formació i en el futur dels estudiants.

                

                                               La multiculturalitat a les aules

Les pràctiques d’aquest any, les vaig realitzar a un col•legi de Burjassot, un centre ordinari amb unes característiques normals però una gran diferència entre els grups amb el model PIP i PIL, la taxa de immigració en les aules amb el model PIL es molt baixa o pràcticament inexistent. 

En el meu cas particular, vaig estar durant els tres mesos en un aula de segon de primària amb el programa de incorporació progressiva del valencià. Aquesta classe estava formada per un total de vint-i-huit alumnes, dels quals dotze eren immigrants. Una classe completament multicultural on conviuen diferents cultures però sobretot diferents llengües, ja que hi havia quatre alumnes sense cap coneixement del castellà ni del valencià

He volgut que aquesta situació siga coneguda, perquè hem pareix extraordinària la funció que la mestra realitza diàriament amb tots els alumnes, tenim en compte la complicada situació i el meravellós respecte que existeix entre els alumnes. Durant tot el temps que vaig poder conviure amb aquesta peculiar aula, no vaig trobar cap discriminació per part del alumnes a la resta de immigrants, tot el contrari, eren conscients de la seus riquesa cultural i s’interessaven per aspectes del seus països mediant preguntes a la mestra o poc a poc als mateixos xiquets.

A més el que respecta a l’ensenyament, els xiquets immigrants es trobaven completament integrants en el aula i en l’escola des del minut cero de la seua entrada, ja que vaig tindre la oportunitat de veure el primer dia en l’escola d’una xiqueta hindú. És molt important que es compleixi aquest aspecte per a aconseguir una integració.

Hem de fer saber als nostres alumnes que les diferències dins d’una cultura són valuoses per al benestar de la societat i que per poder créixer en eixe pluralisme cal que hi haja la diversitat dins la societat, que els grups interactuen i que tinguen les mateixes possibilitats polítiques, econòmiques i socials; la societat per tant, ha de valorar eixa diversitat cultural.

Cal educar als alumnes en els valors de respecte i tolerància a les demés cultures i trencar la distinció entre cultures “superiors” i “inferiors” i no oblidar que l’educació multicultural, per tant, ha de ser per a tots i no només per a l’alumne de la cultura minoritària.

                                                L'empatia de parlar valencià

Com qualsevol que hagi nascut, estudiat o viscut a la Comunitat Valenciana, sóc conscient que tinc el dret i el deure estudiar, parlar i ser atesa en dos idiomes: valencià i/o castellà. Jo he triat que vull parlar i m'agradaria ser atès en valencià. 

El meu mètode és simple, ja que tinc el dret de ser atesa en valencià i qui m'atén té el deure entendre-ho, vaig decidir que no faria el canvi d'idioma per cortesia que se sol fer quan et responen en un idioma diferent. Perquè a Espanya som molt així. Quan un anglès ve de turista, nosaltres parlem el seu idioma, quan nosaltres anem a Anglaterra de turistes, també canviem nosaltres al seu idioma. Complex d'inferioritat? No ho sé, però jo parlo i defenso el meu idioma quan sóc atès en un establiment.

Sabent que a València cabdal pràcticament tothom parla castellà (ja sabeu, el valencià és la llengua del poble i si vius a la capital és que ets de classe alta i adinerada) esperava un rebuig màxim a les meves contestacions en valencià. Perquè les forço. Si algú em respon amb ‘Què?’ o ‘Disculpa?’ l'hi torne a repetir en valencià tantes vegades com sigui necessari. Només canvi en converses extremes i forço moltíssim la situació. El curiós del cas és que molts ‘Què?’ vénen donats perquè la persona que atén té el “xip de parlar en castellà” lloc i quan s'adona que li estàs parlant en valencià s'adapta ràpidament i, ull, s'activa l'empatia de l'idioma.

Moltes vegades tenim una concepció errònia, pensem que en certs llocs podríem rebre un rebuig, però si ho intentem podem rebre un gran percentatge d'empatia. És a dir, la gent parla valencià i ho entén, però no obstant això até en castellà per defecte.

Porte temps fent aquesta prova i a pesar que esperava un rebuig generalitzat, m'he adonat que predomina l'acceptació i l'empatia. Sí, hi ha qui et mira malament per “no canviar al seu idioma” però he trobat a molts més dependents disposats a prendre-li-ho com un petit repte i intentar contestar en valencià o als quals veig que se'ls alegra la cara en veure a algú parlar-los en valencià. És una sensació molt plaent similar a la qual tots sentim quan ens veiem obligats a parlar en anglès i en acabar pensem “que bé domine l'anglès”.

En definitiva, est és el meu al•legat per tots els que parleu en un idioma diferent en sortir de casa i sobretot quan teniu dret a ser atesos en aquest idioma: utilitzeu-ho. Us asseguro que jo he notat com l'empatia de l'idioma m'ha permès accedir a algunes coses que en castellà haurien estat molt més complicades i estic segur que al País Basc i Galícia es poden donar situacions molt similars.

                                              
                                                       El meu col•legi de pràctiques

Després de haver tractat a classe els diferents tipus de programes escolars d'educació bilingüe i plurilingüe vaig a fer referència al col•legi en què jo vaig fer les meues pràctiques.

Per tant, en el CEIP Miguel Bordonau, un col•legi situat en Burjassot, es defenia una educació bilingüe ja que es treballa amb dues programes. Per una banda el programa PIL que va dirigit als alumnes majoritàriament castellanoparlants. Aquest programa està dissenyat per a que, a partir de la voluntat manifestada pels pares, mares o tutors, l’alumnat puga assolir una competència lingüística en la llengua que no li és habitual, és a dir el valencià. I per altra banda el PIP, un programa de incorporació progressiva on la llengua base és el castellà. Durant l’etapa infantil, s’introdueix el valencià a nivell oral, de manera que els i les alumnes entren en contacte amb l’altra llengua oficial que no els és habitual.

Però encara que ara es treballen principalment la llengua castellana i valenciana, el centre ha començat a introduir aquest curs una educació plurilingüe on va a tindre més importància una tercera llengua, en aquest cas l'anglès i es introduïda progressivament des del primers curs de infantil.

                                               Per una educació pública

Tots pensen que l'escola ha existit sempre, però realment no és així, l'escola és una institució que està en construcció, que s'ha anat construint dia a dia i que encara no existeix un concepte tal del que és escola pública. Els ciutadans hem de participar en la construcció de l'escola aportant els recursos necessaris perquè tots tinguin possibilitats, tots han de tenir oportunitats per a l'adquisició de coneixement i per a la posterior inserció en el mercat laboral. Un dels aspectes als quals s'enfronta l'escola pública és la desigualtat, per a superar-la cal aplicar polítiques i normes ètiques que proporcionin igualtat, només des de l'escola pública es pot aconseguir. "L'escola pública és per a tothom, les altres per a alguns".

Com a punt de partida, en les societats, els ciutadans tenen una sèrie de drets que són l'educació, la salut i la justícia, drets del ciutadà que han passat a convertir-se en drets del consumidor, uns drets caracteritzats pels diners i la menor solidaritat , on el ciutadà es converteix en client, un client que sempre té la raó i que com més diners paga més raó té.

La idea base d'aquest fet la tenim en que el benestar dels ciutadans no és una tasca de l'Estat, sinó que cada individu, mitjançant el seu esforç, s'ha de proporcionar un estat de benestar, vivim en una societat en què l'individualisme guanya per golejada al treball col • lectiu, la vida deixa de ser un camí compartit i passa a ser una competició individual. "Que es salve qui puga".

Així doncs, ens preguntem qüestions com, qui mana als mercats? Qui mana sobre nosaltres? Es diu i se suposa que el poder és global, però de cap manera pense que en el funcionament de la nostra societat sigui així, sinó tot el contrari, el poder el té la política però hauria de ser del poble, dels ciutadans, de tots, no només d'uns quants. Les coses anirien molt millor si no estiguéssim sota els interessos dels que només miren per ells mateixos.

          Importància del desenvolupament de l'expressió oral en el context escolar

Però per què és important que el nen s'expressi de manera oral dins de l'escola? Perquè és en aquest lloc on l'alumne ha d'adquirir les armes suficients per poder expressar-se de manera correcta al llarg de la seva vida, la qual cosa li obrirà moltes oportunitats de desenvolupament personal en aquesta societat en la qual vivim. El que el xiquet sàpiga comunicar-se li facilitarà la integració amb els seus companys i podrà satisfer les seves necessitats de comunicació.

En la nostra societat necessitem saber expressar-nos i l'escola és un àmbit privilegiat on els alumnes poden adquirir i desenvolupar els recursos i les estratègies lingüístiques necessàries per superar la desigualtat comunicativa i és responsable de l'ensenyament dels gèneres més formals, com l'exposició, el debat, l'entrevista, etc., gèneres que no s'aprenen espontàniament sinó que requereixen una pràctica organitzada .El docent és l'indicat d'afavorir aquests gèneres propiciant activitats i creant estratègies per al seu desenvolupament dins de l'aula.

L'aprenentatge lingüístic porta al xiquet a aprendre processos en els quals haurà d'elaborar conceptes, destreses i actituds discursives. 

És de vital importància que l’alumne practiqui l'expressió oral a l'aula, amb les persones que té a la seva al voltant, és a dir, amb els seus companys i mestres facilitant d'aquesta manera la seva inclusió en contextos més formals. 

L'ensenyar llengua oral no significa deixar a un costat la llengua escrita, doncs encara que cada modalitat té característiques diferents aquestes es fusionen en una mateixa fi i són fonamentals dins de l'aula de classes, tant per a la planificació com per a la comprensió i producció de gèneres i estructures textuals.

Els treballs que es realitzin amb llengua oral hauran de combinar la comunicació espontània amb el treball sistemàtic de diferents tipus de text.

A manera de conclusió, hem d'explotar el potencial expressiu dels nostres alumnes, no solament propiciar la interacció entre ells sinó motivar-ho a crear estratègies perquè desenvolupi el seu llenguatge.